Rafael Julià Salvia i Jiménez

Rafael J. Salvia i Jiménez
(Tortosa, Baix Ebre, 21 de gener de 1915 — Madrid, 21 de juny de 1976)

Guionista i realitzador cinematogràfic.

Vida

Llicenciat en dret i filosofia i lletres, des del 1933 exercí el periodisme als diaris Unidad i La Prensa, fou redactor en cap de la revista Cinema (1946-48) i col·laborà a El cine americano (1948).

Poeta, novel·lista i assagista, des del 1948 es convertí en un dels guionistes més prolífics i versàtils del cinema espanyol que treballava a Barcelona, al costat de Ricard Gascon (El correo del rey, 1950; El final de una leyenda, 1950), Miquel Iglesias (Ley del mar, 1950), Francesc Rovira i Beleta (Luna de sangre, 1950), Enrique Gómez (Dulce nombre, 1951), Antonio Román (La forastera, 1951) i, molt especialment, al costat d’Ignasi F. Iquino, a qui brindà l’argument i el prestigi derivat d’El Judes (1952).

Després inicià la seva activitat com a realitzador amb Concierto mágico (1952), on dirigí a Leopold Querol; Vuelo 971 (1953), i el musical El Pórtico de la Gloria (1953), sense abandonar una trajectòria com a guionista que adquirí un nou impuls amb l’adaptació de Cuerda de presos (1955, Pere Lazaga). Instal·lat a Madrid, dirigí les comèdies ¡Aquí hay petróleo! (1955), Manolo, guardia urbano (1956) i El puente de la paz (1957).

El 1966 reprengué la col·laboració amb P. Lazaga mitjançant una desena de guions que reflecteixen, sempre en to de comèdia, les principals inquietuds sociològiques del franquisme: Operación Plus Ultra (1966); Los guardiamarinas (1966); Sor Citroën (1967); Los chicos del PREU (1967); No desearás a la mujer de tu prójimo (1968), i La chica de los anuncios (1968).

També col·laborà amb altres directors emblemàtics de l’època, com ara Rafael Gil (El relicario, 1969; Nada menos que todo un hombre, 1971, adaptació d’una obra d’Unamuno i gran premi del Sindicato del Espectáculo; La duda, 1972, adaptació d’una obra de Galdós) i José Luis Sáenz de Heredia, en una trajectòria global amb prop de vuitanta títols que fou guardonada, en conjunt, pel Sindicato Nacional del Espectáculo (1970).

També rodà el llarg documental Goya (1973-74), premi especial del Círculo de Escritores Cinematográficos 1973; i codirigí amb Rafael García Serrano la sèrie televisiva Cuentos y leyendas (1974-76).

Altres films

1955 Rapto en la ciudad o Un hada en la ciudad.

1956 Pasaje a Venezuela.

1958 Las chicas de la Cruz Roja.

1959 Días de feria; Vida sin risas o Nacido para la música.

1960 Festival en Benidorm (doc.).

1963 Isidro el Labrador; Una tal Dulcinea.

1964 La cesta.

1966 Proceso a una estrella.

1958 Sendas marcadas o Huellas del destino, J. Bosch.

1957 Los ángeles del volante, I.F. Iquino.

1963 Atraco a las tres, J.M. Forqué.

1964 Jandro, J. Coll.

1969 Las nenas del mini-mini, G. Lorente; Las amigas, P. Lazaga.

1972 Los novios de mi mujer, R. Fernández.

1974 Soltero y padre en la vida, J. Aguirre.

1976 La mujer es un buen negocio, V. Lazarov.