Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès. Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo, Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol. Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat. Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa. Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les decoracions murals de la fàbrica Tipel, a Parets del Vallès (1971), la d’un centre comercial a Magaluf (1973) i la casa de Camilo José Cela (1979) a Mallorca. Ambdós foren, també, els introductors del happening a Catalunya. El 1980 participà en la Bienal de Venècia. La seva obra, d’una coloració diluïda, és suggestiva gràcies a l’abstracció geometricolírica amb al·lusions figuratives eròtiques. La seva producció posterior tendí cap a la diversificació (ceràmica, il·lustració, escultura) i s’hi accentuà el caràcter decorativista. Un dels representants més destacats del
Rafael Lozano Bartolozzi Passeig amb gossa, oli (1982)
© Fototeca.cat
pop art i de l’informalisme a Catalunya, residí des del 1972 a Vespella de Gaià, d’on fou alcalde de 1991 a 2003 i on, de 1992 a 2002, hi organitzà les Jornades de poesia visual de Vespella. La vivència en aquesta localitat marcà decisivament la seva obra, com es posà de manifest en L’incendi , obra en la qual reflectí l’impacte causat per la catàstrofe que devastà el terme l’any 1993, i en el parc d’escultures a l’aire lliure que hi creà. És també autor de l’escultura monumental Alfa & Omega (1999) de la platja de Torredembarra. El 2007 fou creada a Vespella de Gaià la Fundació Bartolozzi, amb l’objectiu de reunir i difondre la seva obra i promoure la de nous artistes.