Mestre en arts a París (1534), on fou professor fins el 1538, que fou elegit professor de filosofia moral de la Universitat de Barcelona. Publicà (1540) les seves lliçons de dos cursos (1538-40) De dialectica sive rationali philosophiae, que dedicà al vicecanceller Miquel Miquel, de qui elogia, en vers, la biblioteca, en un interessant pròleg, on es fa ressò dels professors hispànics de l’escola terminista de París, del cercle cortesà de l’emperador que conegué a Barcelona i de l’ambient cultural barceloní de l’època.