Doctor en medicina, és autor d’un Llibre de la pesta (1587), al final del qual hi ha un sonet seu pietós en castellà, i d’altres tractats en llatí sobre el mateix tema (Colònia 1612). Un sonet seu en català figura entre els preliminars del Sermó d’Onofre Menescal. Afeccionat als clàssics, traduí alguns textos de Ciceró al català i d’altres al castellà (com l’oració Pro lege Manilia i algunes lletres de les Familiars), amb notes i comentaris de caràcter autobiogràfic, conservats al ms. 18 BUB. Deixà escrit un discurs d’estil ciceronià, curiós exemple d’influència ciceroniana en l’oratòria científica.