Es formà a València amb Josep Pérez i a Madrid amb Bernat López, de qui fou deixeble fervorós. Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid. Bàsicament paisatgista, sobresortí també com a retratista (Clotilde Donday de Montesinos, Museu de Belles Arts de València) i en la miniatura, en la pintura religiosa i en la mitològica. Representant tardà de l’academicisme, fou membre de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1846), on fou professor. Decorà unes sales del palau reial de Madrid, motiu pel qual Isabel II el nomenà pintor de cambra el 1851. Els seus fills Marian i Rafael Montesinos i Ausina foren també pintors.