Germà de Joaquim Nadal i Farreras i Josep Maria Nadal i Farreras, s’inicià professionalment a la dècada dels setanta com a corresponsal a París per a Catalunya/Express i per a la revista Prisma Económico Internacional.
Posteriorment ha treballat en els principals diaris catalans, en els quals ha ocupat càrrecs diversos: entre d’altres, l’any 1980 fou redactor en cap de Punt Diari, i més endavant formà part de les redaccions d’El Periódico de Catalunya, d’El País i del Diari de Barcelona, del qual fou subdirector.
Del maig del 2006 al febrer del 2010 fou director d’El Periódico de Catalunya, i des d’aquest any és articulista a La Vanguardia i col·labora habitualment a RAC1 i a Televisió de Catalunya. L’any 2010 publicà Els mandarins, un conjunt de retrats literaris de personalitats. El 2012 guanyà el premi Josep Pla amb les memòries d’infantesa novel·lades Quan érem feliços, obra guardonada també el 2013 amb el premi Amat-Piniella. Posteriorment, ha publicat les novel·les Quan en dèiem xampany (2013), La maledicció dels Palmisano (2015), La senyoreta Stendhal (2016), El fill de l’italià (2019, premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes), Mar d’estiu. Una memòria mediterrània (2020) i Quan s’esborren les paraules (2021), amb la qual tanca la triologia Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany.