Estudià medicina a Cervera, on es doctorà (1804); el 1806 es llicencià en cirurgia. Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial. És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d’una medicina empírica; és important un d’aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a trastorns cerebrals.