Rafael Nadal i Parera

Rafa Nadal
(Manacor, Mallorca, 3 de juny de 1986)

Rafael Nadal i Parera (2011)

© Ian Walton/Getty Images for Laureus

Tennista.

Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona, entrà en el tennis professional el 2003, després d’haver guanyat nombrosos trofeus ja des de la infància. Formà part de l’equip espanyol que obtingué la Copa Davis el 2004, el 2008, el 2009, el 2011 i el 2019.

En el circuit del Grand Slam, el 2005 guanyà per primer cop el Roland Garros, que tornà a aconseguir el 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2012, 2013 (victòria amb la qual superà el rècord de les aconseguides successivament per Bjorn Borg), 2014, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2022, i ha guanyat també el torneig de Wimbledon el 2008 i el 2010, l’Obert d’Austràlia el 2009 i el 2022 i l’Obert dels Estats Units els anys 2010, 2013, 2017 i 2019. Amb la victòria del 2022 a Austràlia, es convertí en el primer tennista en categoria masculina en guanyar 21 Grand Slam.

A banda de les competicions del Grand Slam, en categoria individual destaquen les victòries als Masters Series de Roma (2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2012, 2013, 2018, 2019), a Montecarlo (2005-12, 2016, 2017, 2018), Indian Wells (2007, 2009, 2013), Hamburg (2008), Dubai (2006), Stuttgart (2005, 2007, 2015), al trofeu Comte de Godó (2005-09, 2011, 2012, 2013, 2016, 2017, 2018, 2021) i a Toronto (2005, 2008, 2013), a més de la medalla d’or d’individuals masculins als Jocs Olímpics de Pequín 2008.

En dobles ha guanyat tres torneigs de l’ATP World Tour Masters 1000: Montecarlo, amb Tommy Robredo (2008); Indian Wells, amb Marc López (2010, 2012) i sis de l’ATP World Tour 250: Umag, amb Álex López Morón (2003); Chennai, amb Tommy Robredo (2004), i Doha, amb Albert Costa (2005), Marc López (2009, 2011) i Juan Mónaco (2015). Amb Marc López guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro (2016).

Des del 2005 és entre els cinc primers tennistes en la classificació de l’ATP, i n’ha ocupat el primer lloc, successivament, de l’agost del 2008 al juliol del 2009, del juny del 2010 al juliol del 2011, des de l’octubre del 2013 al juny del 2014 i de l’agost del 2017 al febrer del 2018, i novament del maig a l’octubre d’aquest any, que el perdé davant del seu principal rival Roger Federer.

El 2006 rebé el premi Laureus a l’esportista revelació, el 2008 el premi Príncipe de Asturias en la modalitat d’esports, el 2009 el Premi Nacional de l’esport del govern espanyol, el 2010 el títol de Campió de Campions atorgat al millor esportista de l’any per la revista francesa L’Équipe i el 2011 el premi Laureus al millor esportista de l’any anterior. El 2014 guanyà un tercer Laureus al millor retorn de l’any i el 2021 un quart com a millor esportista de l’any.

L’octubre del 2016 fou inaugurat a Manacor el Rafa Nadal Academy, un complex ludicoesportiu adreçat sobretot a la formació d’esportistes d’elit i seu de la Fundació Rafael Nadal.

Des dels seus inicis fins a la temporada 2018 el seu oncle Toni Nadal (Manacor, 1961) fou l’entrenador, quan el càrrec fou assumit per l’extenista Carles Moyà. Dins del seu equip tècnic hi ha també, des del 2005 Francis Roig, i des del 2022, Marc López. L’octubre del 2024 anuncià la seva retirada de la competició professional.