Era coronel d’un regiment estacionat a València. En produir-se l’alçament antiborbònic del Principat, s’hi adherí i, juntament amb el general Basset, aconseguí de col·laborar a l’alliberament del País Valencià amb les victòries d’Oliva, Xàtiva, Gandia i l’entrada a València. El 1706 ocupà Utiel. El 1707 fou traslladat a la frontera nord, on deturà les ofensives franceses del duc de Noailles. El 1713 fou fet comte i assistí a la Junta de Braços de Barcelona, com a membre del braç militar. Intentà de salvar Tarragona, lliurada als borbònics, i organitzà la defensa de Barcelona. Fou ascendit a general. Formà part de l’expedició enviada des de Barcelona a reclutar forces per continuar la lluita. En trobar-se en situació compromesa a Alella (Maresme), abandonà l’expedició i passà a Barcelona, on al·legà que anava a rebre consell. Processat, fou tramès a Viena, on l’emperador Carles VI féu sobreseure els càrrecs i li atorgà una plaça al seu exèrcit, on assolí el grau de tinent general de cavalleria. El seu germà, Josep Nebot (Riudoms 1672 — ? s XVIII), lluità també a favor del rei arxiduc Carles d’Àustria al País Valencià, amb el seu germà Rafael, i davant de Tarragona, durant el darrer setge barceloní.