Rafael Olivar i Bertrand

(Don Benito, Extremadura, 19 de novembre de 1911 — Nova York ?, 4 de febrer de 1998 ?)

Historiador.

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944 i el 1946 es doctorà a Madrid. Dedicat a la recerca, obtingué diverses beques d’institucions espanyoles com el Patronat Menéndez Pelayo i nord-americanes com la Conference Board o Associated Research Councils (1954-63) o la John Simon Guggenheim Memorial Foundation. Fou professor d’història moderna i contemporània a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona (1947-52) i membre de l’lnternational Department of Modern Cultures (Madrid, 1952-54).

El 1959 marxà a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Bahía Blanca. Hi exercí com a professor, també d’història moderna i contemporània, a la Universidad Nacional del Sur d’aquesta ciutat (1959-62). El mateix 1962 se n'anà a Nova York, on treballà a City University of New York: ensenyà civilització hispànica al departament de llengües romàniques del City College (1963) i, des del 1967, al Graduate Center, Spanish Program.

Publicà obres d’història europea dels segles XIX i XX, d’historiografia actual, de política i de literatura, especialment relatives als Països Catalans i moltes en català: Bodas reales entre Francia y la Corona de Aragón (1947), Bodas reales de Aragón con Castilla, Navarra y Portugal (1949), Un rei de llegenda. Frederic III de Sicília (1951), El nostre Frederic de Sicília (1960), Prat de la Riba. Una política positiva (1964), primera biografia extensa del president de la Mancomunitat de Catalunya El Caballero Prim, I, Vida íntima, amorosa y militar; II, Vida política y revolucionaria (1952), Prim (1975) i Correspondència (1978), amb Pere Bosch Gimpera. Publicà altres obres, en castellà, de temes diversos: François Villon. Vida, obra y época (1950); Así cayó Isabel II. Doble fracaso monárquico y revolucionario (1955); Aparici y Guijarro. La tradición renovada (1962) i Oratoria política y oradores del ochocientos, publicada a Bahía Blanca. Fou col·laborador a la revista Xaloc (1971 -78), publicada pels catalans exiliats a Mèxic. Premiat per la Real Academia Española (Premio conde de Cartagena, 1959) i per Aedos de Barcelona (Premi de Biografia, 1962).