Des del 1952 estudià al Conservatori de Còrdova, on el seu pare i un oncle eren professors. L’any 1964 es titulà en el conservatori de Madrid, després d’haver estat premiat al Concurs Internacional de Piano de Jaén.
La trobada amb Alexis Weissenberg a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i el primer premi aconseguit en el Concurs Internacional de Piano de Leeds (Gran Bretanya), el 1966, marcaren decisivament la seva carrera. El premi li obrí les portes dels escenaris europeus.
A més, tingué el suport de Carlo Maria Giulini, que l’ajudà en la seva projecció internacional. Ha estat considerat un dels grans pianistes espanyols de la darreria del segle XX. Dotat d’una gran elegància, destacant sempre per la seva brillant execució i seguretat tècnica, la seva carrera es desenvolupà als auditoris més importants del món, en solitari o amb orquestres i directors del més gran prestigi. Tocà amb la Simfònica de Londres, la Royal Philarmonic, la Filharmònica de Berlín i les orquestres de Nova York, París, Filadèlfia i Cleveland, i sota la batuta de Carlo Maria Giulini, Lorin Maazel, Daniel Barenboim, Riccardo Muti, Zubin Mehta i Charles Dutoit.
De la seva discografia cal esmentar la integral dels Concerts per a piano, de Rakhmaninov; la integral de la suite Iberia, d’Isaac Albéniz, que li valgué el Grand Prix du Disque l’any 1993, i Noche en los jardines de España, de Falla. Residí a Roma els últims vint anys.