A setze anys s’inicià col·laborant a La Mainada i fou un periodista i assagista prolífic. Col·laborà especialment a La Publicitat , Mirador , Revista de Catalunya , Serra d’Or , etc. Fou secretari general de la joventut d’Acció Catalana i director general dels serveis correccionals de la Generalitat (juny del 1937 - 1938), on féu una acció justa i humanitària. Com a novel·lista volgué donar testimoniatge de la vida barcelonina: Vint anys (1931), Sol ponent (1953), És hora de plegar (1956), Abans d’ahir (1956) i sobretot Tres (Mèxic 1962), mirall autobiogràfic i d’una generació. A més, les obres policíaques La Bíblia valenciana (1955) i Un crim al Paral·lel (1960). Estrenà i publicà obres de teatre i excel·lí en la divulgació històrica. Així, publicà diversos volums d' Episodis de la Història : Històries de coneguts (París 1945), La vida del rei en Pere III (1954), Joan I, rei, caçador i músic (1958) i Barcelona. Imatge i història d’una ciutat (1962). S'exilià el 1939, retornà el 1948 i esdevingué el corresponsal dels exiliats, tot col·laborant assíduament —de vegades signant Pere Bernat o Blanquerna — a revistes de Mèxic, França i Buenos Aires: La Nostra Revista , Pont Blau , Vida Nova , Quaderns , Catalunya , etc. Fou llibreter i impressor i catalitzador d’iniciatives culturals. Publicà traduccions, sobretot de novel·les franceses i angleses i, com a crític i historiador, Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935) i La novel·la catalana (1954). Es distingí per una gran capacitat de treball i voluntat de servei. Publicà diverses antologies literàries i, en col·laboració amb Joan Torrent i en dos volums, Història de la premsa catalana (1966).
Rafael Tasis i Marca
© Fototeca.cat
Escriptor i polític.