Rafael Vallbona i Sallent

(Barcelona, 27 d’agost de 1960)

Periodista, escriptor i guionista de ràdio i televisió.

S'inicià amb la poesia, gènere en el qual ha continuat publicant posteriorment de manera espaiada. Els seus primers reculls poètics, Inventari de límits (1979, premi Marià Manent) i Balades d’espeed, poemes destrossats (1986), tracten d’alguns mites de la modernitat. Sabates italianes (1987) donà forma literària a guions de ràdio. Amb els reculls Encara queda el blues (1998) i Al Raval (1999) obtingué els premis Ciutat de Tarragona i Rosa Leveroni, respectivament. L’any 2006 publicà Les habitacions on visc

Apostà per la narrativa amb la novel·la Fora de joc (1988), a la qual seguiren les narracions de Conduint tota la nit (1989) i la novel·la eròtica El concert de París (1990, premi La Piga). En aquest gènere ha publicat també L’odi porta ales (1995), Els dies rojos (1995), La comuna de Puigcerdà (premi Joaquim Amat-Piniella 2001), Forasters (2007, premi Nèstor Lujan de novel·la històrica), Serrallonga (2008), Dits enganxosos (2016), Tros (2016), La casa de la frontera (2017, premi Sant Joan), Els bons dies (2019, premi Roc Boronat) i Swing. Allà on la vida venç (2021), una novel·la basada en la història real del músic Enric Torres. 

És també considerable la seva aportació en el camp de la narrativa juvenil: Pols a les sabates (1996), Recanvis Luna (premi Columna Jove 1998), Una història de carrer (2000), La balada de JK (premi Ramon Muntaner 2001) i Caminant damunt les dunes (2011).

Autor de les cròniques generacionals (Ara que tinc quaranta anys. Crònica sentimental d’una generació, 2002; L’encant de fer 50 anys. Crònica optimista i sense manies, 2010) i política (Jo he servit el tripartit. Docudrama d’un ex de Maragall, 2007), amb el reportatge Pirineus en venda (2005) guanyà el premi Ernest Udina de periodisme de Puigcerdà. És també autor de la crònica Un any a la Cerdanya (2019), i dels llibres relacionats amb el ciclisme, com “Volta” a Catalunya 1911-2011. Un segle d’esport i país (2011) i la biografia Xavi Tondo. El triomf de l’obstinació (2013).

Ha aplegat alguns dels seus articles a Riure a Barcelona (1990) i fou cap de cultura del diari El Observador. Entre els guions difosos per ràdio, cal assenyalar Beatles si us plau (1986), Qui és, qui era? (1986-87), Elvis per sempre (1988) i Lletrasset (1989). Dels guions emesos per TVE, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Puçastoc (1989-90).