Fill de mare cubana i del músic Joaquim Maria Vehils. Cursà els estudis de dret a Barcelona, on es llicencià el 1909. Aviat es dedicà a l’activitat política, a la Lliga Regionalista, per a la qual fou diputat a les Corts Espanyoles els anys 1918, 1921 i 1923. Substituí Frederic Rahola com a president de la Casa d’Amèrica a Barcelona. Arran d’aquesta primera experiència, féu un viatge d’estudis per l’Amèrica de parla castellana i exercí com a director de la revista Mercurio (1919-23). Dedicat a l’economia i al món empresarial, fou membre del Consell Superior d’Economia, secretari general del Comitè Nacional de Cornerç Exterior i persona de confiança de Francesc Cambó. El 1924 es traslladà a Amèrica i s’establí a Montevideo, per a dirigir-hi, fins 1928, la companyia de tramvies La Trasatlántica. Posteriorment, se n'anà a l’Argentina. A Buenos Aires fou nomenat director de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad (CHADE) (1931-36). Més tard, també exercí com a director de la Compañía de Gas de La Plata i fou membre de la direcció de la Compañía Argentina de Electricidad (CADET) en aquesta ciutat. Home polifacètic, fou un dels fundadors de l’Editorial Sudamericana, entre altres empreses, i president de la Institución Cultural Española i de la Cámara Oficial Española de Comercio. A més a més fou autor de les obres Los principios sociales de la conferencia de Chapultepec (Montevideo, 1945) i La inmigración española en la Argentina (Buenos Aires, 1947).