Foren descoberts per Johan W. Hittorf l’any 1869 i estudiats el 1897 per Sir William Crookes, que observà que eren desviats pels camps magnètics o elèctrics, i posteriorment per Joseph John Thomson, que, el 1879, mesurà aquestes desviacions i demostrà que eren formats per partícules de càrrega negativa que identificà com a electrons. El 1898 Lenard descobrí que poden penetrar en certes substàncies (alumini, or, etc). Els raigs catòdics tenen actualment diverses aplicacions, com els tubs de raigs X (on, en incidir sobre l’anticàtode, provoquen l’emissió de raigs X), el microscopi electrònic i, especialment, els tubs de raigs catòdics (on són desviats mitjançant l’acció de camps elèctrics o magnètics) emprats en televisió, oscil·loscopis, radar, etc.
m
pl
Electrònica i informàtica
Física