El seu veritable nom és Josep Maria. Fill del pintor Josep Obiols i Palau, es llicencià en geologia mentre militava activament en el Moviment Socialista de Catalunya; participà en la Caputxinada (1966) i, més tard, tingué un paper destacat en les tasques de l’Assemblea de Catalunya. Per mitjà de CSC i del PSC-Congrés, arribà al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), dins del qual fou considerat portaveu de l’ala esquerra i més nacionalista. Diputat per Barcelona al congrés el 1977, el 1979 i el 1982, del 1983 al 1996 fou primer secretari i del 1996 al 2000, president, del PSC (PSC-PSOE), i des d’aquest any n'és membre del Consell Nacional. El 1984, el 1988 i el 1992 fou candidat a la presidència de la Generalitat. El 1990 passà a formar part de l’executiva federal del PSOE, de la qual fou nomenat secretari de les relacions internacionals el 1994. Vicepresident del Partit dels Socialistes Europeus (1993-2000), president del Comitè del Mediterrani de la Internacional Socialista des del 1993, el 1999 fou elegit diputat al Parlament Europeu i el 2004 i el 2009 revalidà el càrrec, bé que aquest darrer any fou substituït com a cap de llista dels socialistes catalans per Maria Badia. Fou vicepresident del Parlament europeu del març al juny del 2004. Ha exposat el seu ideari polític en els assaigs Escrit al pas dels dies, Catalunya oberta (1984), Els futurs imperfectes (1987), Hereus del futur (1988), El suc dels dies (1996), Nou segle. Nou cicle (1997) i Patria Humana. Globalización y socialismo del siglo XXI (1999). L’any 2013 publicà les memòries polítiques El mínim que es pot dir.
Raimon Obiols i Germà
© AVUI/J. LOSADA
Polític.