Estudià a la Universitat de Tecnologia de Graz i el 1964 emigrà als EUA. Des del 1971 és professor a la Cooper Union i al Pratt Institute de Nova York. Desenvolupà la docència a Harvard i Yale i en altres universitats de Londres, Los Angeles i Estrasburg. La seva activitat acadèmica li permeté dedicar-se a l’arquitectura dibuixada i a l’expressió gràfica d’estructures arquetípiques sovint incloses en l’àmbit de l’arquitectura radical. Malgrat la dimensió teòrica i ideològica de la seva feina, en destaquen algunes obres construïdes, com ara l’edifici de l’IBA de Berlín (1980-85) i l’Institut de Cultura Austríaca de Nova York (1998-2001), un edifici fracturat mitjançant diferents episodis en alçada, que respon a la conjugació de programes variats per a incorporar sales d’exposicions, oficines, habitatges, a més d’un auditori i una biblioteca. L’any 1985 fou guardonat amb el Lleó d’Or de la III Biennal d’Arquitectura de Venècia. Participà en exposicions dels principals museus del món, com ara el MOMA, el Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou o el Museu d’Arquitectura de Frankfurt del Main.