Durant una setmana, els equips participaven en una aventura esportiva per la muntanya que consistia a superar més de 400 km, 50 dels quals s’havien de fer amb canoa canadenca, 3 nedant, 300 més amb bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d’alçàries superiors als 100 m. També hi havia una cursa d’orientació, una tirolina de 100 m, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d’altres especialitats que l’organització es reservava cada any fins a l’últim moment. Els germans Nèstor i Nil Bohigas en foren els promotors. En la prova, que aconseguí un prestigi europeu, hi participaven equips catalans, francesos, italians i de la resta d’Europa. Els equips participants, formats per tres o quatre persones, havien d’estar ben preparats físicament, i es requerien certificats de nivell d’escalada, experiència en descens de barrancs i en muntanyisme. La competició se celebrava anualment al principi del mes de juny.
En la segona època, la competició s’inicià amb un nou format de proves que es disputen durant dos dies.