D’origen musulmà, Jaume I la donà al comte Ponç IV d’Empúries, i després de passar per diverses mans passà a les dels Despuig el 1620. El cardenal Antoni Despuig i Dameto hi reuní un bon conjunt de peces arqueològiques trobades a la seva finca italiana d’Arriccia o adquirides amb afany de col·leccionisme (làpides, estàtues, columnes, etc), així com importants pintures, col·leccions amb les quals a partir de 1796 creà un museu privat a Raixa. La casa, típica construcció mallorquina a l’entorn d’una clastra, té un cert aire italianitzant a causa de la reforma promoguda pel cardenal seguint el gust de les vil·les italianes. Hi treballaren els escultors Pasqual Cortès i Lluís Melis i els tracistes Giovanni Tribelli i Francesco Lazzarini. Aquest darrer traçà, a la darreria del s XVIII, els jardins, obra important de la jardineria neoclàssica, on hi ha una notable escalinata. L’estany, de presumible origen musulmà, és considerat el dipòsit artificial d’aigua més gran de l’illa (98 m de llarg, 18 d’ample i 7 de fons). Dels Despuig la possessió passà a la família Jaume (1906) que, en adquirir-la, posà a la venda les col·leccions del museu que foren adquirides per l’ajuntament de Palma i traslladades al castell de Bellver, on són exposades. A la dècada del 1980 la possessió fou catalogada com a bé d’interès cultural i l’any 2002 Raixa fou adquirida pel Consell Insular de Mallorca i el Ministeri de Medi Ambient, i aquest inicià obres de rehabilitació de la casa i els jardins. Hom projectà establir-hi un centre mediambiental. El setembre de 2009 els jardins foren reoberts al públic.