rajada

ratjada, morell, menjamoixines, grisol, escrita, raya (es), skate (en)

f

Ictiologia

Rajada

© Fototeca.cat-Corel

Nom donat a diversos peixos de la família dels raids que pertanyen al gènere Raja .

Tenen el cos en forma de disc, cua més o menys prima i mitjanament llarga i amb dues petites aletes dorsals properes a l’extrem, aleta caudal reduïda, dors amb espines o protuberàncies dorsals, boca amb una sèrie de plaques dentàries o petites dents afilades i el rostre curt o llarg segons les espècies. En els mascles, la part interna de les aletes ventrals s’ha transformat en un òrgan copulador. Són ovípars i les càpsules dels ous són característiques de cada espècie. Habiten en fons sorrencs i es nodreixen d’altres peixos i de crustacis. A la Mediterrània hom en troba unes 15 espècies, quatre de les quals en són endèmiques; cal destacar la rajada blanca o escrita blanca  o cardaire ; la rajada estrellada , o rajada de boca rosa ( Raja asterias ), anomenada també grisol , rajada , llissol i escrita , endèmica de la Mediterrània i amb una sèrie de fiblons a la part dorsal de tota la cua; la rajada de miralls ( Raja miraletus ), anomenada també rajada vestideta i rajada de Sant Pere , afí a la Raja asterias i amb dos ocels a cada costat del cos; la rajada jaspiada ( Raja radula ) o rajada peluda , endèmica, també de la Mediterrània, amb dues taques ocel·lades de color bru circumdades de groc i la resta de bru jaspiat de groc; la rajada punxosa ( Raja clavata ), o clavellada o clavell o llanot  , amb la cara dorsal del cos completament coberta d’espines i de fiblons, i la rajada vestida ( Raja naevus ) o menjamoixines , amb dos ocels jaspiats de groc i de negre. L’any 2000 es descriví com els individus de l’espècie d’elasmobranqui Raja clavata treuen l’estómac per la boca per expulsar alguna substància tòxica i indigerible. Aquest procés té lloc en només uns quatre segons, i obliga la rajada a invertir el tub digestiu des de l’estómac, de la mateixa manera com s’inverteix l’interior i l’exterior d’un mitjó. Encara que no se'n coneix exactament el mecanisme, és segur que hi ha músculs que hi intervenen i gairebé segur que es tracta d’un acte reflex. És una notícia important quant a l’evolució del sistema nerviós autònom, el qual controla els òrgans i els músculs del cos que funcionen involuntàriament mitjançant aquests actes reflexos.