rajoler
| rajolera

f
m
Història
Oficis manuals

Menestral que fa rajoles o en ven.

Des dels segles XIII-XIV els rajolers integraven gremis conjunts amb els gerrers i els ollers. Així succeïa a Barcelona amb la confraria de Sant Hipòlit, la qual rebé importants ordinacions durant el segle XIV (i fins el 1402) i el segle XVII. La fabricació de teules i rajoles fou reglamentada per la ciutat de Barcelona els anys 1645 i 1706. El 1802 s’organitzà un nou gremi de fabricants de rajoles i teules, que conservava la seva vitalitat en produir-se la dissolució dels gremis (1834-36). A Mallorca, el gremi de gerrers, ollers i teulers es remunta al segle XVI; la seva advocació era la Santíssima Trinitat. Durant el segle XVI s’establí una interessant cooperativa de venda o “botiga de teules”. El gremi de València data del 1500. A Perpinyà, teulers i rajolers formaven al segle XVII una de les confraries d’arts mecàniques. El gremi d’ollers i gerrers de Girona es mantenia ferm encara al principi del segle XIX. En ciutats i viles de segon ordre els rajolers formaven part d’àmplies confraries de diversos oficis, com la de Sant Eloi d’Olot, o la de Sant Pere i Sant Pau de Granollers.