Es formà a la universitat d’Hamburg (1947-52) i a la London School of Economics, on tingué com a mestre Karl Popper es doctorà el 1957. Exercí la docència a la universitat de Saarbrücken (1954) i, posteriorment, a les de Tübingen (1960) i Constança (1966-69 i 1984-86). A partir del 1964 dugué a terme una certa activitat política, com a membre del Freie Demokratische Partei, i àdhuc ocupà un escó al Bundestag (1969-70) i fou membre de la comissió de les Comunitats Europees (1970-74). Dirigí la London School of Economics del 1974 al 1984, i de 1987 a 1997 fou rector del St Anthony’s College d’Oxford.
Destacat representant del pensament liberal, és autor de nombrosos estudis, entre els quals Marx in Perspektive (1953), Soziale Klassen und Klassenkonflikt (1957, i reelaborat el 1959), la seva obra més influent, en la qual qüestiona el concepte marxista de classe social basada en la propietat i proposa una definició alternativa basada en el poder Homo Sociologicus (1959), Konflikt und Freiheit (‘Conflicte i llibertat’ 1972), etc, a través dels quals intenta de superar l’anàlisi marxista dels antagonismes socials tot cercant les causes en la desigual distribució del poder i de l’autoritat en qualsevol estructura social, Reisen nach innen und aussen (‘Viatges cap a dins i cap a fora’ 1984), Fragmente eines neues Liberalismus (1987), The Modern Social Conflict (1988), Reflections on the Revolution in Europe (1990), Liberale und Andere (‘Liberals i altres’, 1995), Über Grenzen: Lebenserinnerungen (‘Per sobre les fronteres: memòries’, 2002), Auf der Suche nach einer neuen Ordnung: Vorlesungen zur Politik der Freiheit um 21 Jahrhundert (‘A la recerca d’un nou ordre: conferències sobre la política de la llibdertat al segle XXI’, 2003), Versuchungen der Unfreiheit (‘Temptacions de l’esclavatge’, 2006), etc.
Nacionalitzat britànic el 1988, el 1993 fou investit amb el títol de baró per la reina d’Anglaterra. El 2003 li fou concedit el premi Fundació Catalunya Oberta i el 2007 el premi Príncipe de Asturias de ciències socials.