Raluy

Carpa del Circ Raluy

© JoMV

Nissaga circense iniciada pel saltimbanqui Francesc Raluy Castán (Fonts, Franja de Ponent, 1878 ‒ Sant Adrià de Besòs, 1951).

Un dels vuit fills, Lluís Raluy Iglesias (Carcassona, 11 de febrer de 1911 ‒ l’Aldea, Baix Ebre, 1984), destacà com a barrista i treballà en dues formacions catalanes de gran projecció internacional entre les dues guerres mundials (Els Oliveras i Els Keystone). En esclatar la Guerra Civil Espanyola, tornà al domicili familiar de Sant Adrià de Besòs i treballà en diversos circs (Feijoo, Royal, Romero i Maravillas, entre d’altres). Tingué quatre fills: Lluís Raluy i Tomàs (Sant Adrià de Besòs, 25 de febrer del 1942 - València, 29 de desembre de 2021), Carles Raluy i Tomàs (Sant Adrià de Besòs, 28 d’octubre de 1944 ‒ Barcelona, 23 de novembre de 2019), Francis Raluy i Tomàs (Southport, Anglaterra, 1954) i Eduard Raluy i Tomàs (Sant Adrià de Besòs, 1958). Lluís Raluy Iglesias i la seva dona, Marina Tomàs, revolucionaren el clàssic número de l’home canó incorporant-hi un segon projectil humà, número amb què triomfaren en molts circs d’Europa. Ideà també una original versió del looping pilotant un bòlid al qual feia fer un triple mortal en ple aire. El 1960 feu el primer intent de crear un circ propi associant-se amb el Circo do Brasil, amb el qual feu una gira de dos anys i mig per Àfrica i Àsia, fins que un tifó els destruí tot el material. Establert amb la família a Portugal, el 1972 comprà el Circo París, que transformà en Circo Alabama el 1973 i, després de la revolució d’abril del 1974, en Circo Moscovo. El 1975, la família passà a Espanya, on canvià el nom del circ per Ringling i, una mica més tard, per Ringland. El 1984, Lluís i Carles Raluy es quedaren amb el Circ Ringland, mentre que Francis i Eduard engegaren el Circ Williams, amb seu a Mallorca. Del 1984 al 1992, el Ringland feu diverses gires pel Carib i la mar de les Antilles i tornà a Catalunya el 1992 per actuar, ja com a Circ Raluy, a Vilanova i la Geltrú en ocasió dels Special Olimpics. El 1993 tornà a marxar a Amèrica. A la darreria del 1995 inicià una gira per l’Estat espanyol i consolidà una estètica reflectida en els vehicles i les instal·lacions (Circ-Museu Raluy) i una proposta de circ de cambra molt aplaudida a Barcelona els hiverns dels anys 1997-98, 1998-99 i 2000-01. Del 1997 al 2000, Francis Raluy alternà el seu número de perxa entre el Circ Raluy i l’alemany Circus Roncalli. L’any 2016 el Circ Raluy es dividí en dos, el Circ Raluy Legacy, dirigit per Lluís Raluy, i el Circ Històric Raluy, dirigit per Carles Raluy.

Del 1975 al 2010 el Circ Raluy tingué els seus quarters i els magatzems a l’Aldea (Baix Ebre). Aquest any arribà a un acord per a traslladar-se a Vulpellac (Baix Empordà), on era prevista la fundació d’un parc temàtic de circ que havia d’incloure un centre de formació de tècniques circenses i un museu de fotografies, aparells, cartells, caravanes de circ, i altres utillatges circenses.

La quarta generació de la nissaga és formada per Rosa (Blackpool, Anglaterra, 1972, filla de Carles Raluy) i les dues filles de Lluís Raluy i la ballarina anglesa Barbara Rastall: Lluïsa (Milà, 1969) i Kerry (Barcelona, 1979). El 1998 rodaren a Madrid la pel·lícula Raluy, amb guió i direcció d’Óscar Vega, i el 2000 feren una gira d’un any per l’Argentina. Com ha representants del Circ Raluy, els membres de la família han rebut, entre altres guardons, el Premio Nacional de circ del Ministeri de Cultura espanyol (1996), el premi Max de les arts escèniques de la Societat General d’Autors i Editors (1999), la Creu de Sant Jordi (2007) i el premi Ciutat de Barcelona 2014.