ramfàstids

m
pl
Ornitologia

Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, de 30 a 62 cm, que tenen el bec comprimit lateralment, alt, corb a la punta, més llarg que el cap i sovint tant com el cos, constituït per un teixit ossi molt esponjós, amb la ramfoteca de colors vius i les vores sovint dentades.

La llengua és tan llarga com el bec, prima, dura, força rígida i té tot de petites cerres a cada banda. Al voltant dels ulls hi ha una zona de pell de color blau, i el plomatge és llampant, generalment negre o verd amb grosses zones roges, blanques, blaves o grogues. Són sedentaris, s’alimenten de fruita, insectes, petits vertebrats i ous, no presenten dimorfisme sexual, nien en forats dels arbres i són fàcilment domesticables. Habiten, en petits grups, a les selves americanes, des del sud de Mèxic fins al Paraguai i el nord de l’Argentina. Comprèn 37 espècies, repartides entre els gèneres Ramphastos, Andigena, Baillonius, Aulacorhynchus, Pteroglossus i Selenidera.