El seu pare, en morir (1035), li deixà Aragó, elevat a la categoria de regne. A causa de l’assassinat del seu germà Gonçal a Montclús el 1045, Sobrarb i Ribagorça passaren a formar part dels seus dominis. El 1036 es casà amb Ermessenda de Bigorra i en tingué: Sanç III, que el succeí, Garcia, que fou bisbe de Jaca, Sança, que es casà amb el comte Ermengol III d’Urgell, i Teresa, que es maridà amb el comte de Provença, Guillem. Vidu el 1049, es tornà a casar, amb Agnès, de qui tingué una filla, de nom Urraca, monja a la Serós. Se li coneix també un fill natural, de nom Sanç. Obtingué una aliança amb Navarra en canvi del lliurament de Ruesta i Petilla. Lluità contra els sarraïns, els quals atacà a Graus el 1055 i novament el 1063 quan, lluitant amb el rei de Saragossa, ajudat pels castellans manats per l’infant Sanç, fill de Ferran I, i pel Cid, trobà la mort.
Efígie de Ramir I d’Aragó en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© (monestir de Poblet) Arxiu Fototeca.cat
Primer rei d’Aragó, fill natural de Sanç III de Navarra (II d’Aragó), tingut, abans del matrimoni d’aquest, d’una noble dama d’Aibar, de nom Sança.