Ramiro Fonte

(Pontedeume, la Corunya, 1957 — l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 11 d’octubre de 2008)

Poeta gallec.

Es llicencià en filosofia a la universiat de Santiago de Compostel·la i fou professor de llengua i literatura gallegues en un institut de Vigo. En la seva joventut mantingué posicions pròximes al Partido Socialista Galego (PSG) de X.M.Beiras, i més tard al PSOE gallec. S'inicià com a poeta a la fi dels anys setanta com a integrant del grup Cravo Fondo de la jove poesia gallega, i el 1983 publicà un primer recull, As cidades de nada, al qual seguiren Designium (1984), Pensar na tempestade (1986), Pasa un segredo (1988), Adeus Norte (1991), Luz do mediodía (1995), O cazador de libros (1997), Mínima Moralidade (1998), Capitán Inverno (1999). Obtingué el Premio de la Crítica de Galícia (1984), el Premio de la Crítica (1989) i el Premio Esquío (1991). Fou membre de la Real Academia Galega i director de l’Instituto Cervantes de Lisboa.