Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa (1100). D’allà (1104) el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc. El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe al·legant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca. El 1116 fou expulsat del bisbat. El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca. El 1125 prengué part en una de les campanyes del rei Alfons I contra Andalusia i morí de retorn a Osca, d’on fou traslladat a Roda, on es guarden les relíquies, la cadira i altres records seus.
De seguida fou venerat com a sant i el canonge de Barbastre Elies escriví una vida seva. La seva festa se celebra el 21 de juny.