Es formà al seminari de Sant Vicenç dels Horts, on va professar com a salesià el 1946. El 1955, després d’ordenar-se de sacerdot anà a Roma, on es llicencià en història de l’església (1957) i posteriorment a Torí, on es llicencià en teologia (1958). Retornat a Barcelona, es llicencià (1962) i es doctorà (1976) en història per la Universitat de Barcelona. De 1958 a 2001 fou professor del Centre Teològic Salesià de Martí Codolar, afiliat a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma, i també de la Facultat de Teologia de Catalunya (1973-78). Seguidor de Jaume Vicens i Vives, publicà nombrosos llibres i articles d’història eclesiàstica a Catalunya, especialment sobre els salesians. Destaquen la tesi doctoral La Formación profesional obrera en Barcelona : desde la Restauración a la Dictadura : 1875-1923 (1976) La formación profesional en Barcelona (1980), Don Felip Rinaldi a Barcelona-Sarrià: semblança (1990), Girona, cent anys de presència salesiana (1992), Los Salesianos en Sant Vicenç dels Horts (1996), Martí Codolar, una obra social de la burgesia (2001), Els màrtirs salesians de València i Barcelona (2001), Els Salesians de Mataró. Cent anys educant (2005) i Dorotea de Chopitea y de Villota (1816-1891). Construir una Barcelona para todos (2009, pòstum). El 1968, amb Francis Desramaut, fundà els col·loquis internacionals salesians, dels quals fou també un actiu participant.