Deixeble a Barcelona de Josep Trulls i després, a Valls, de Lluís Bonifaç, que fou molt important per a la seva formació. L’any 1770 ingressà al gremi d’escultors barcelonins, i dos anys després demanà d’ésser admès a l’Academia de San Fernando a Madrid, cosa que aconseguí el 1778 amb la presentació d’un baix relleu. Quedava, així, lliure de les limitacions gremials, i al mateix temps el seu art accentuava encara l’orientació acadèmica. Residí un quant temps a Olot, abans i durant la Guerra contra Napoleó. La major part de les seves obres de talla s’han perdut, i moltes només són conegudes per fotografies. Constitueixen dos grups fonamentals: imatges de culte i figures de pessebre. El seu estil presenta variants barroques, amb orientacions neoclàssiques, i, en aquest sentit, hom pot assenyalar tres grups en la seva obra: un de francament barroc, bé que contingut; un altre que conserva qualitats barroques, i un tercer d’orientació acadèmica. El costum dels “pessebres” ja existia a Catalunya, però augmentà després de l’arribada de Carles III procedent de Nàpols, on era molt estès. Amadeu és considerat el representant més prestigiós del pessebrisme a Catalunya. La facilitat tècnica d’aquestes figuretes de terra cuita policromada i llur ràpida execució foren per a Amadeu un bon terreny d’experimentació: l’esperit del pessebrisme s’estén a moltes de les seves obres d’imatgeria. En la seva obra sobresurten qualitats com l’amor al natural i la tendència al detallisme anecdòtic, amb notes de pintoresquisme, que el fan excel·lir en les escultures petites; altrament, en la imatgeria és més inconsistent, amb deficiències de composició i d’inspiració creadora. Fou un escultor d’encerts aïllats, mancat d’un medi favorable en la mediocritat barcelonina de la seva època. Entre les seves obres conservades cal esmentar el Misteri de la Santa Espina, de l’antic gremi dels velers, a Barcelona; el Sant Ignasi de la catedral de Barcelona; un Crist difunt, a Figueres; una Santa Anna amb la Verge, al Museu d’Art de Barcelona, i nombroses figures de pessebre al Museu d’Història de la Ciutat i en d’altres museus de Barcelona, al Museu d’Olot i en diverses col·leccions particulars.