S’instal·là amb la seva família a Barcelona des de jove, on residí fins el 2007. Intèrpret de música medieval i renaixentista (1974-83), ha impartit nombrosos seminaris sobre organologia i història de la música. És autor de poemaris —La línea de las cosas (1994, premi Ciudad de Córdoba); Los árboles que nos quedan (2020, premi de la Crítica)—; d’assaig —Semper dolens. Historia del suicidio en Occidente (2015, premi Estado Crítico); Filosofía y consuelo de la música (2020, Premio Nacional d’assaig 2021)—, i, dins l’àmbit musical, Diccionario de instrumentos musicales; Johann Sebastian Bach: los días, las ideas y los libros (2005, premi Ciutat de Barcelona d’assaig 2006); Mozart. Su vida y su obra (2006); El mundo en el oído. El nacimiento de la música en la cultura (2008); El luthier de Delft. Música, pintura y ciencia en tiempos de Vermeer y Spinoza (2013); Claudio Monteverdi. Lamento della Ninfa (2017), i La bóveda y las voces. Por el camino de Josquin (2022), entre d’altres.
Actiu articulista, fou cofundador de la revista Archipiélago. Cuadernos de crítica de la cultura (1989), coordinà la publicació sobre música antiga Goldberg (2004-07) i ha col·laborat amb publicacions com Humanitas, Ínsula, Nexus, Scherzo, Sonograma, El País, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El Mundo.
També ha estat guardonat amb el premi Príncipe de Viana de la Cultura (2015).