Es donà a conèixer amb la publicació de Noviluni (1938) i La ciutat submergida (1947). El 1960 guanyà el premi Carles Riba amb Cants terrenals (1962), de versos tallats i tècniques avantguardistes. Contrastant amb aquest llibre, el mateix 1962 publicà Joc de sirenes, on assajà el sonet de tradició simbolista, i Quartet de sang. Més endavant publicà les memòries Quatre coses del meu temps (1984) i el recull de la seva obra poètica Primera Notícia / Obra Poètica I (1993). També escriví i estrenà teatre, com Després de cantar el gall (1948).
Fou membre del grup Oasi, col·laborà en la premsa escrita (Mirador, Meridià, Amic, Ressorgiment, Mundo Diario, Tele-exprés, Catalunya Exprés), i traduí, entre d’altres, Mallarmé, E. Pound, Villon, Shelley i Rilke.