El 1948 abandonà l’ofici de fuster per dedicar-se professionalment a la cançó melòdica, gènere dins del qual assolí una gran popularitat, sobretot amb versions de cantants francesos, italians i nord-americans (Ch. Aznavour, G. Bécaud, R. Carosone, D. Modugno, Nat King Cole, etc.). Tingué una presència destacada en programes de ràdio; féu gires per l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina; col·laborà amb artistes com Sara Montiel, Carmen Sevilla, Josep Guardiola o Mary Santpere, i participà en el Festival de la Cançó Mediterrània i en el Festival de Benidorm. Durant aquests anys enregistrà una vintena de discos, i el 1965, per primera vegada, n'enregistrà un en català (Amb una mirada). Des dels anys setanta cantà gairebé exclusivament en aquesta llengua. El disc Catalunya triomfant (1976) tingué una àmplia difusió. Admirador i seguidor d’Emili Vendrell. Es retirà a les darreries de la dècada dels anys noranta.