Professà al convent dominicà barceloní de Santa Caterina (1656), estudià a Salamanca i es doctorà en teologia a València (1676). Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina (1686-89) i provincial d’Aragó (1694). Autor de nombrosos sermons barrocs, en castellà, una dotzena dels quals foren publicats (1668-99).