Succeí Salomó després d’un temps de seu vacant i fou elegit pels clergues i aclamat pel poble en un concili celebrat a Terrantona (1076), en presència del legat papal Amat, de Ponç, bisbe de Bigorra, de Pere, bisbe d’Adur, i de Guillem, bisbe de Comenge, i fou després confirmat pel rei Sanç III d’Aragó. Anà a Roma a la fi del 1076 o començament del 1077 i hi obtingué un privilegi per a la seu de Roda, que donà a aquest bisbat una personalitat fora de discussió, i també una lletra del papa Gregori VII per a Sanç III. El 1077 redreçà la vida monacal a Alaó posant-hi com a abat el monjo de Sant Victorià Bernat i rebé la confirmació del seu càrrec episcopal del nou legat papal Ricard, futur abat de Sant Víctor de Marsella. Marcà les línies d’una futura expansió del seu bisbat pel sud-oest, que foren confirmades per Sanç III el 1080. El seu cos fou enterrat en una esglesiola extramurs de Roda, traslladat a la seu d’aquesta i dipositat en una tomba episcopal col·lectiva al començament del s XII.