Acabà els estudis a Mèxic, on fou professor de l’escola de veterinària; passà al Perú, on fou inspector d’escorxadors i vaqueries a Lima. Tornà a Catalunya (1914), on fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya, cap dels serveis de ramaderia de la Mancomunitat i professor de patologia animal a l’Escola Superior d’Agricultura (1921). Fundà el Museu de Sanitat Veterinària (1929). Fou redactor en cap de la “Revista Veterinaria de España”, i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras (1917), El còlera de l’aviram (1922) i altres obres i articles de la seva especialitat.