Concebé un teoria política de la història d’Espanya, desenvolupada sota el signe del catolicisme romà: La obra de Trajano (1921), Los navíos de la Ilustración (1925). Representà un clar precedent de les teories ulteriors del nacionalisme castellà, i aparegué com un element oposat al moviment polític i intel·lectual basc que encapçala Sabino de Arana. Això no obstant, la seva producció literària és un cant exaltat del país nadiu: Los labios del monte (1924), Vírulo, mediodía (1927), etc.