Baró de Meer i primer comte de Gra (1845). Vers el 1830 serví, a Barcelona, a les ordres del comte d’Espanya. Liberal, lluità contra els carlins a Navarra, i el 1837 fou nomenat capità general de Catalunya; durant el seu mandat es decantà a favor dels moderats i reprimí amb duresa els progressistes; reorganitzà l’administració militar, protegí l’activitat econòmica i tendí a considerar el Principat com una unitat administrativa (fet que molestà el govern de Madrid, que s’esforçava a fer efectiva la recent divisió en províncies). Dugué a terme campanyes victorioses contra els carlins: batalla de Gra (1837) i recuperació de Solsona (1838) i d’Àger (1839). Rellevat del càrrec, el 1839, tornà a ésser capità general de Catalunya en 1843-45. Fou nomenat diputat i senador per Isabel II.