Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid. Pertangué a diversos grups (Integració de les Arts, 1963; Art Actual, 1965; Abans de l’Art, 1968). S'interessà per les possibilitats de l’aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística. La seva producció travessà diverses etapes, bé que sempre mostra el seu interès pel constructivisme. Són característiques les obres amb llistons metàl·lics que es projecten en l’espai, tot delimitant-lo. El seu compromís amb l'antifranquisme el portà a un breu exili a Itàlia el 1975. De les seves obres poden esmentar-se el Monument a les víctimes de la riuada de València de 1957; L'arbre de la Pau, a Tàrrega (Urgell); L'Antena de Picanya (l'Horta); el Monument a Maravall, a Alzira, (la Ribera Alta); l'escultura A la mar mediterrània fecunda, a València, o el conjunt d'escultures del Castell de Bunyol. Té obra al Museu de Belles Arts de València Sant Pius V, al Museu d'Art Contemporani d'Eivissa i al d'Art Contemporani de Vilafamés (Castelló) , i el 2006 l'IVAM li dedicà l'exposició antològica Reflexions sobre Ethos i Thànatos. Fou professor a les escoles d’arquitectura de València i de Madrid, i catedràtic de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV). Fou membre del Consell Valencià de Cultura des de la seva creació (1985), del qual ocupà la vicepresidència, a més de president del Cercle de Belles Arts de València. El 2011 rebé la Medalla al mèrit cultural de la Generalitat Valenciana.