Vida i obra
Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba que el 1868 passà a Barcelona (la seva mare, de parla castellana, era vídua del governador de Matanzas, Soliñas, i el seu pare, senyor de Lloselles, era d’una família catalana prepotent ja a Cuba a la fi del segle XVIII). Estudià a la Universitat de Barcelona.
Amb Lluís López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe La Gaviota, d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç (1883-84), que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada (1884), Modernisme, entès com a adhesió a la moderna estètica europea (del naturalisme al simbolisme), que implicava voluntat d’autenticitat i de realisme, i de crítica rigorosa i exigent amb la pròpia cultura. El 1884 viatjà a Anglaterra (es casà amb Amèlia Paque Olworton, filla del director de la Royal Orchestra) i publicà les seves impressions sobre aquest país a Bocetos ingleses (1895). També viatjà a Madrid, on tractà Menéndez y Pelayo.
Publicà una sèrie de llibres de poesia en castellà: Adolescencia (1882); Cantos modernos (1888), dedicat a Menéndez y Pelayo; Norte y Sur, (1893); Musgo (1903); La madre tierra (1917) i Tiempo de lucha (1942), a més d’alguns poemes en català recollits a Lectura Popular (1921), en què una realitat, sovint la naturalesa, s’associa a reflexions i sentiments personals en la línia del romanticisme tardà.
Les crítiques sobre literatura catalana i castellana contemporània que publicà a A dos vientos. Críticas y semblanzas (1892), que desenvolupava l’article La crítica literària a Catalunya publicat a L’Avenç el 1883, són només una part de la seva activitat crítica, a Barcelona com a col·laborador habitual a La Vanguardia (des del 1888), Catalonia (1898) i Diario de Barcelona i a Madrid a Revista Crítica, (1895); La Lectura, (1901), i Cultura Española (1906).
Posteriorment s’orientà als estudis sobre literatura (El espíritu castellano y el catalán en la literatura española, 1905; Verdaguer y la evolución poética catalana, 1913, i EI caso Boscán, 1933, entre d’altres) i a textos de divulgació (Historia de las literaturas antiguas y modernas, 1941, Historia de la literatura española ehispanoamericana, 1947, o La leyenda y el cuento populares, 1951).
Traduí, entre el 1904 i el 1930 i per a les editorials Gustau Gili i Montaner i Simon, obres de Rudyard Kipling, com El libro de las tierras vírgenes (1904), Jerome, Wells, Ward, London, Stevenson i Conrad.
Del 1930 ençà publicà només texts de divulgació cultural. Fou acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1913) i corresponent de l’Academia Española i de l’Arcàdia de Roma. Deixà inèdita una autobiografia.
El seu fill Guillem Perés fou un il·lustrador de llibres de gust anglicitzat, que emprà el pseudònim Billy.
Bibliografia
- Bonet, L. (1983): Literatura, regionalismo y lucha de clases. Barcelona, Universitat de Barcelona.
- Castellanos, J. (1989): “Ramon D. Perés i l’actitud modernista”. L’Avenç, 125, p. 16-21.
- Pla i Arxé, R. (1975): “L’Avenç (1881-1893): la modernització de la Renaixença”. Els Marges, 4, p. 23-38.
- Pla i Arxé, R. (1996): “El naturalisme a L’Avenç”, dins Saillard, S. i Sotelo Vázquez, A. (ed.): Zola y España. Actas del Coloquio Internacional. Lyon (Septiembre, 1996). Barcelona, Universitat de Barcelona, p. 1-12.
- Sotelo Vázquez, A. (1997): “Leopoldo Alas, Clarín y la Institución Libre de Enseñanza”. Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, 26.