Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló. Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832. Col·laborà en La Salud Pública (1821), i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica (1826) i Elogio histórico del Dr. Buenaventura Strauch (1845). Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció S.M. el rey don Fernando VII.