Ramon Ferrer i Navarro

(Vila-real, la Plana Baixa, 13 de desembre de 1946)

Historiador.

Llicenciat en Geografia i Història l’any 1970 i doctor en història per la Universitat Literària de València (1972), fou professor ajudant d’Història Medieval d’aquesta institució en 1972-77, any que guanyà per oposició la plaça de professor adjunt d’universitat en la disciplina d’Història d’Espanya a l’Edat Mitjana (Facultat de Filosofia i Lletres).

Ha estat titular de l’Institut de Cooperació Iberoamericana a Madrid durant els anys 1989-92 i és acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, des de l’any 1984, entitat propera al blaverisme, bé que Ferrer evolucionà cap a postures més conciliadores en la qüestió lingüística. Fou assessor cultural de l’entitat València 2000. Membre de l’Acadèmia de la Llengua Valenciana, l’any 2011 en fou elegit president substitució d’Ascensió Figueres i Górriz, i al febrer del 2017 fou reelegit. Exercí el càrrec fins al març del 2022, quan fou succeït per Verònica Cantó i Doménech. El 2026 cessà també com a acadèmic, en el marc de la renovació dels darrers membres fundadors de la institució.

Autor d’una cinquantena d’articles en publicacions especialitzades, és autor, entre d’altres, dels llibres La exportación valenciana en el siglo XIV (1977), Documentos y datos para un estudio toponímico de la región valenciana (1979), Historia del pueblo valenciano (1983) en col·laboració, La Corona de Aragón. Su consolidación (1988), Conquista y repoblación del Reino de Valencia (1999), Las edades de Náquera. Reconstruir la memoria histórica (2002), El Palacio del Temple de Valencia (2004) i Historia de la cultura valenciana, 1269-1499. Documentos para su estudio (2004), en col·laboració, i ha editat Coses vedades en 1393 (1975) i El Libre del Repartiment del Regne de Valencia (1979).

Posteriorment ha publicat Una aproximació a la crònica de Jaume I (2008), Eiximenis i la seua obra (2010), en col·laboració amb Albert G. Hauf i Rafael Narbona, i Onomàstica de Vila-real a l’època medieval (2021), i La Vila-real del segle XIII (2022), Pergamins de l’Arxiu Municipal de Vila-real (1307-1690) (2023) i Viure a la Vila-real del segle XIV. El llibre capbreu de la peita, 1366 (2025), en col·laboració amb Vicent Gil.

Membre del Consell Superior Geogràfic, ha rebut els premis d’investigació dels ajuntaments de Vila-real i València.