Pare del director Ignasi F. Iquino. Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brussel·les. S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles. Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra (València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969)—. Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent del camp (1931).
El seu començament en el cinema estigué sota el guiatge de Ricard de Baños, per a qui feu la banda sonora d’El relicario (1933). El seu segon treball fou per a la cinta del seu fill, Al margen de la ley (1935). Des de llavors col·laborà amb Iquino i el seguí quan aquest fundà, amb Francesc Ariza, Emisora Films. D’aquella etapa foren les bandes sonores de Borrasca de celos (1946); El tambor del Bruch (1947-48) o Canción mortal (1948), última col·laboració entre pare i fill.
Malgrat que Iquino abandonà Emisora i creà IFISA, Ferrés es mantingué fidel a Ariza i compongué bandes importants, com ara la de Apartado de Correos 1001 (1950, Juli Salvador). Només tornà a treballar per al seu fill a Pasaje a Venezuela (1956, Rafael J. Salvia), una producció d’IFISA.
Altres films
1940 Julieta y Romeo, J.M. Castellví (amb Pasqual Godés).
1943 Turbante blanco, I.F. Iquino (amb Joan Duran i Alemany).
1944 Cabeza de hierro, I.F. Iquino.
1945 Ni pobre ni rico, sino todo lo contrario, I.F. Iquino.
1945-48 Alegres vacaciones, A. Moreno (llargmetratge d’animació).
1950 El señorito Octavio, J. Mihura.
1951 La fuente enterrada, A. Román.