Fou canonge de Tarragona (1746), amb la dignitat d’ardiaca de Vila-seca, arxiver de la catedral i vicari general en diverses ocasions. Dirigí excavacions i recollí un bon nombre de monedes i de medalles, col·lecció que llegà, juntament amb la seva notable biblioteca de 4 000 volums (actualment se'n conserven 518 a la Biblioteca Provincial de Tarragona), al convent de Sant Francesc. Deixà manuscrita una Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona i notes per a un diccionari d’autors catalans, trets, en llur major part, de Nicolás Antonio. Té un gran interès la seva correspondència amb el seu germà Llorenç Foguet, jesuïta, expulsat a Bolonya, i, des del 1785, amb Bartomeu Pou.