Fou catedràtic d’història de la medicina del Col·legi de Medicina de Barcelona (1821-22) i del de San Carlos de Madrid (1841) i vocal de la junta suprema de sanitat (1846) i del consell d’instrucció pública. Traduí del francès al castellà manuals de cirurgia (1827-32) i fisiologia (1818) i publicà unes lliçons d’homeopatia (1850-51).