Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

(Oliana, Alt Urgell, 1663 — Viena, 1741)

Placa a la façana de la casa barcelonina de Ramon Frederic de Vilana-Perles

Notari, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona.

Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa. El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó. La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps. Hereu d’una nissaga de quatre germans (Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita), tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada.

Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare. En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de capità. Això li permeté actuar en la defensa de la ciutat durant els setges francesos del 1691 i el 1697. Al final del segle XVII ja era notari públic de Barcelona, ciutadà honrat i doctor en dret.

Conegut per la seva actitud contrària a acceptar Felip de Borbó, l’any 1704 fou empresonat per ordre del virrei borbònic Fernández de Velasco. Posteriorment fou alliberat, arran de l’entrada de Carles d’Àustria a Barcelona, l’octubre del 1705. Des d’aquell moment, Ramon Frederic inicià el que seria una llarga i brillant carrera política, sempre al costat del llavors arxiduc. A les corts de 1705-06, fou l’encarregat de llegir el discurs de proclamació de Carles III. Poc després rebé el nomenament de protonotari del Consell d’Aragó, càrrec que li permeté estar a primera línia política. L’any 1707 la seva posició encara s’enfortí més en ser nomenat secretari d’estat i del despatx universal del rei Carles III, si bé hagué de cedir llavors la secretaria del Consell Suprem d’Aragó al seu cunyat, el també notari Joan Francesc de Verneda. Per premiar els seus mèrits, Carles III li atorgà el marquesat de Rialb, títol nobiliari que li representava uns dominis territorials força considerables i uns ingressos per contribucions senyorials que hagué de fer cobrar “manu militari”. Per tot plegat, Ramon Frederic es convertí en el català més poderós dins de la cort carolina hispànica. La marxa de Carles a Viena per fer-se càrrec de la corona imperial, l’any 1711, encara incrementà més la notorietat de Vilana-Perles, atesa la confiança que li conferí la reina Elisabet Cristina, que romangué a Barcelona dos anys més.

El març del 1713 formà part del seguici que acompanyà la reina en la seva marxa de Barcelona cap a Viena, si bé Ramon Frederic i la seva família romangueren uns mesos a Milà abans de viatjar cap a la capital imperial. Des del desembre de 1713 fins al 1734, seguí exercint com a secretari del despatx universal del llavors emperador Carles VI. A aquest càrrec hi sumà el de secretari d’estat del Consell d’Espanya, organisme polític que s’ocupava del govern de Sardenya, Nàpols i el Milanesat. Aquest Consell fou també la instància política que s’encarregà del sosteniment dels exiliats austriacistes hispànics. Vilana-Perles fou, precisament, l’encarregat d’administrar els fons reservats (Bolsillo Secreto) que havien de servir per a finançar aquells ajuts. No és estrany que aquesta acumulació de càrrecs li reportés l’animositat contrària de sectors germànics de la cort vienesa. Aquests recels de ben segur que augmentaren quan, l’any 1717, el seu sou anual com a secretari del Consell d’Espanya s’elevà fins a 8.000 florins anuals, una xifra més que substanciosa per a l’època.

El 1725 l’activitat de Vilana-Perlas fou decisiva perquè la pau de Viena contemplés el perdó i la restitució del patrimoni als austriacistes hispànics que havien patit els rigors repressors de Felip V. Aquell mateix any rebé el títol de comte del Sacre Imperi Romanogermànic.

Des de la seva posició privilegiada, aconseguí concentrar una gran fortuna pecuniària i patrimonial. En queda constància en el testament que signà, a Viena, el 2 d’abril de 1733. Tots els seus béns radicats a Catalunya els llegà a institucions religioses, mentre que les propietats als territoris imperials, excepte 1.000 florins per a l’Hospital espanyol, les cedí als seus familiars. Vilana-Perles mori a Viena l’any 1741, després d’haver deixat escrites unes memòries en alemany, que foren publicades l’any 1854.