Ramon Grau i Fernández

(Barcelona, 1947)

Històriador i historiògraf.

Llicenciat a la Universitat de Barcelona en història general amb el treball Barcelona ante el reformismo ilustrado (1969), fou professor del Departament de Geografia d’aquella universitat entre el 1970 i el 1987. Especialitzat en història urbana de la Barcelona dels segles XVIII i XX i en teoria i història de les ciències socials, ha publicat diversos treballs, entre ells El parc de la Ciutadella. Una visió històrica (1984; amb Manuel Arranz i Marina López), La unificació municipal del Pla de Barcelona, 1874-1897 (1997; amb Margarida Nadal). Ha dirigit Exposició Universal de Barcelona. Llibre del Centenari, 1888-1988, i és autor, amb M.López, de 70 articles d’Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (1979) i de 58 veus més del Diccionari d’Història de Catalunya, a les quals cal afegir els 11 articles de la sèrie, publicada a L’Avenç, Lectures d’historiografia catalana (1991-1992). Cap de programació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona (1994-1999), des del 2000 és responsable del Seminari d’Història de Barcelona. És coordinador dels congressos d’Història de Barcelona (1995, 1997 i 1999) i director de la revista Barcelona Quaderns d’Història, fundada el 1995.