Fill de Guillem (II) d'Òdena i d’Elisenda (de Granyena?). El 1236 hagué de donar satisfacció a l’ardiaca de Vic pel fet d’haver-se emparat del castell d’Espelt, propietat de la canònica. El 1238 fou un dels signataris de la capitulació de València. El 1240 renuncià els seus drets senyorials sobre la vila d’Igualada. Inculpat d’una greu injúria contra l’Església, fou excomunicat el 1248.
Féu costat al bàndol dels Urgell-Cardona, i continuà després la guerra pel seu compte. Fet presoner, probablement al seu castell de Pontons, fou jutjat a Vilafranca del Penedès i condemnat a ésser llançat a la mar. S'havia casat amb Sança de Malla, i després amb Elisenda de Montbui, de la qual vivia separat i la qual li sobrevisqué.
El seu testament, que disposava la venda dels seus castells —car no tenia fills—, fou impugnat pels seus cosins germans Guillem i Ramon d’Òdena, que, tanmateix, no pogueren evitar-ne la venda.