Fill de Pere II i de Leonor de Vernet, hereu d'importants vincles i feus a l'antiga Septimània, transmesos per la seva àvia Maria de Rasès, descendent directe del príncep got Sigisbert.
A causa de desavinences i enfrontaments públics amb el senescal Hugues d'Arcys i l'inquisidor major Bernard de Caux, es veié abocat a creuar els Pirineus amb la seva família, per tal de buscar la protecció del comte d'Empúries. Fundà casa a Castelló d'Empúries primer, i a Santa Maria de Palautordera després, ja sota l'aixopluc del poderós casal de Barcelona.
Casat amb la pubilla d'una important família occitana, Brianda de Perellós, fou pare de Pere III d'Arquer, el qual es casà el 1266 amb Brunissenda de Goscons i foren continuadors de la rama troncal d'aquesta nissaga, Timbor, Segimon, que es refugià amb la seva muller Elisenda de Termes a l'illa de Sardenya, i Hug Pere.
Es fa referència a aquest personatge, que acompanyà el rei Jaume I a la conquesta de Mallorca, a la novel·la de l'escriptor català Ildefons Falcones, L'església del mar.