Succeí el seu pare quan aquest es retirà al monestir de Sant Martí de Canigó, en tots els seus estats menys al comtat de Berguedà, que durant un temps posseí el seu germà Bernat. Cobrava paries dels sarraïns i la seva residència habitual era Ix. Es casà amb Adela, que li sobrevisqué. Havia lluitat contra Urgell, defensat per Ramon Berenguer I de Barcelona, però acabà fent amistat amb aquest vers 1050-51. El 1058 pactà perquè el barceloní l’ajudés a la liquidació de l’enclavament sarraí de les Oluges, a l’alta Segarra, i ell ajudés aquell en l’acció contra els sarraïns de Saragossa, Lleida i Tortosa. El succeí el seu fill Guillem, el qual havia associat al govern i ja duia el títol de comte abans de la mort del seu pare.