Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1930-36) i durant aquests anys participà en diverses exposicions de dibuixos, a les galeries Laietana i Novetats, i també d’escultures. Finalista del premi Comtat de Sant Jordi (1949), el 1951 participà en la primera “Bienal Hispanoamericana de Arte” amb Mediterrània, obra que, anomenada després Nusos al sol, guanyà el 1953 un concurs internacional a Brussel·les. Aquest mateix any féu per a un nou edifici de la Caixa de Pensions a Badalona Pallas Atenea. A mitjan dècada dels cinquanta, després d’exposar en diversos països escandinaus, decidí establir-se a Noruega, primer a Oslo i després a Trondheim, on també es dedicà a la docència. A partir d’aquest moment, la seva obra escultòrica de caràcter noucentista deixa pas a l’experimentació, l’abstracció i les noves tècniques (collage), fet que li permet ocupar un lloc rellevant en la història de l’art modern de Noruega dels anys seixanta i setanta. Fou fundador de “Gruppe 5”.